Eddi Adams, Saigon, 1968
Anònim, Abu Ghraib, 2004
Exceptuant el fet que la primera fotografia és analògica i la segona és digital, poques coses han canviat en quaranta anys. Menys encara pel que fa a l'art d'estimar.
Continuem en la fase inicial de lluita per l'amor: centrem massa esforços en progressar en el camp de la disciplina, de la puntualitat, de la rigorositat, de la competitivitat... de fet, la nostra vida està organitzada en funció del creixement racional, el qual ens permetrà assolir l'èxit professional i, consegüentment, la integració social. Però, en el fons, per progressar de veritat i deixar enrere imatges tan fredes, cruels i esgarrifoses com aquestes, hauríem d'educar més el camp emocional, ja que els sentiments positius són l'eina que veritablement faria de la pau un concepte tangible i acabaria amb la marginalitat d'aquells que no han pogut progressar en el camp professional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada