L'ombra decisiva de la història

Moments estel·lars de la Humanitat
Stefan Zweig
Traducció de Maria Pous
Quaderns crema, Barcelona, 2009


S’alça un matí calorós i humit, propi del Febrer de Brasil, l’any 1942. En el dormitori d’una casa austera i de parets blanques, hi ha una tauleta de fusta amb un mantell de brodat i, a sobre, un got i una ampolla de vi, amb un paquet de pastilles al costat. A la dreta de la taula, hi ha dos llits amb dues capçaleres metàl·liques i negres que, avui, sostenen dos cossos morts sobre seu. Un home de panxa enlaire, vestit dignament amb camisa i corbata, i una dona, de costat, que amb posat afectuós entrellaça les mans del seu estimat. És la imatge d’una mort agredolça: la mort de Stefan Zweig i la seva dona, Charlotte. Així és com un gran escriptor del segle XX, austríac i jueu, fuig per sempre més de les urpes de Hitler i de l’amargor implícita en l’exili, des d’on veu com la seva pàtria espiritual, Europa, es destrueix a sí mateixa. Amb la seva mort, la imatge de Zweig serà menystinguda, però, no obstant això, ell estarà enviant un missatge etern a la humanitat: la llibertat personal és el bé més preuat de la terra, lluiteu per preservar-la.

La tràgica i forçada mort de l’escriptor, podria haver estat un capítol més del seu llibre Moments estel·lars de la humanitat, que va escriure l’any 1927. Zweig, un home molt visionari i instintiu, presenta catorze delicadeses de la història en forma de novel·la. No es tracta d’una tria dels moments més conflictius o famosos de la Història de la humanitat, sinó que més aviat consisteix en la narració passional d’uns breus instants, a priori insignificants, però que van condicionar tota una era.

El secret d’aquest llibre, darrera el qual s’hi amaga un extens treball de documentació, no és tan el contingut com la presentació dels seus relats. El ritme frenètic i exageradament apassionat amb el qual s’expliquen la majoria dels capítols fa que, malgrat coneguem i tinguem mastegat el fil conductor de la història, ens emocionem i neguitegem durant la lectura per descobrir quin és el petit gest estel·lar que Zweig, a través del seu instint, ha sabut localitzar i presentar com a  decisiu.

Així doncs, a tall d’exemple, se’ns narra detalladament l’instant en què Händel, a qui mig Londres donava per mort i fracassat, recupera la seva vitalitat i magnifica el seu grau d’il·luminació quan arriba a les seves mans el text de El Messies. El compositor crearà tot d’una tirada i a ritme d’Al·leluia una de les obres més immenses que la humanitat ha pogut assaborir mai.

Un altre aspecte sorprenent d’aquest llibre és l’astúcia que demostra tenir Zweig a l’hora de decidir en qui cau el protagonisme del moment. Veiem com l’autor ens vol explicar que, molt sovint, la trajectòria de la humanitat ve determinada per personatges secundaris que romanen a l’ombra del gran llibre de la història. En són exemples: El minut universal de Waterloo, on la indecisió i submissió del mariscal napoleònic Grouchy impedeixen que aquest arribi a temps per salvar a França; l’insignificant i desconegut capità Rouget i la creació de l’himne revolucionari de la Marsellesa en una sola nit, o la derrota de Scott en La lluita Pol Sud.

Aquests fragments i molts d’altres amagats al llibre ens descobreixen instants misteriosos que s’han anat descolorint a l’ombra del pas del temps, però que ens ofereixen una nova perspectiva des d’on afegir noves pinzellades sobre el tradicional llenç de la història de la humanitat.

Ningú pot negar que, des del punt de vista historiogràfic, la narració resulta subjectiva i arbitrària, però Zweig deixar clar des del primer moment que la seva intenció no és tractar la història com un doctor, sinó com un escriptor apassionat. Com molt bé comenta a la seva autobiografia, El món d’ahir, l’èxit del seus llibres prové del ritme amb el qual els narra. Ell, per la seva banda, com a lector impacient i de temperament, evita els elements innecessariament morbosos, les descripcions supèrflues i, en definitiva, tot allò que tregui tensió i dinamisme al relat. Zweig té l’objectiu d’atrapar al lector i de deixar-lo sense alè a través de les seves paraules, amb un ritme àgil que atrapi l’atenció del lector des de la primera a l’última pàgina.

En aquest llibre, l’objectiu de Zweig s’acompleix parcialment. No totes les històries tenen el mateix ritme, n’hi ha algunes extraordinàries i d’altres que resulten més descafeïnades. En algunes històries, com per exemple Ciceró, queda molt remarcat quin és l’instant decisiu, quin és el gest que transforma un moment qualsevol en transcendental; en d’altres, en canvi, el moment és la història en si, de manera que no hi ha un clímax puntual que faci créixer la intensitat del relat.

Amants de la història o no, aquest és un llibre crucial per conèixer els orígens de qualsevol europeu i per descobrir que els personatges de primera fila mai no estan sols, sinó que a les butaques que queden a l’ombra s’hi amaguen molts dels acompanyants anònims que determinen els veritables moments estel·lars.