tinc els ulls gelats,
trinxats,
cegats
per la desgràcia
de renéixer de les cendres al matí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
espais curiosos
Bologna, carina città
Venezia, amore sei tu
Oporto, você é linda
Paris, je t'aime
Tanger, beslama
Cape town, the seed of my soul
2 comentaris:
Som molt fràgils si pensem que som fràgils, però si pensem que som forts, serem forts. Si el caballer de l'armadura rovellada hagués continuat pensant que el drac era real i molt gran, no l'hauria vençut mai. Potser no té res a veure amb el poema, però és una reflexió que m'ha sorgit al llegir-lo.
M'ha agradat molt:)
la qüestió és renéixer, sempre.
I mirar endavant.
Publica un comentari a l'entrada