M'he comprat un elefant...on el poso si és tan gran!

Lletra simple, repetitiva, acompanyada d'un cor infantil... A primer cop d'ull, sembla una cançó dirigida a un públic infantil, innocent...
Però llegim entre línies:
1. Avui en dia, qui es compra un elefant és dos coses alhora: estúpid i multimilionari. A part d'això, qui es compra un elefant tan gran que no sap on posar-lo (perquè l'objectiu és posar-lo per fer macuuuu, no es compra pas per cuidar-lo...) no és res més que un comprador compulsiu, que s'ha deixar portar per un impuls hedonista amb el qual pretén saciar la seva capritxositat avariciosa.
2. En aquesta cançó,com en d'altres, El Petit de Cal Eril, a part de fer una crítica a l'absurda conducta de compra compulsiva que tantíssima gent adopta avui en dia, denúncia el menyspreu envers els animals. En aquest cas, veiem com es tracta a un elefant (altuuu, que son palabras mayores ee!) com si fos un flureru, com si el conjunt de quatre potes, trompa i orelles fos un quadre digne d'exposició. Al pobre elefant se'l tracta de babau, de badoc, de gras, de vultuuu!
Al meu parer, aquesta cançó no és una simple i ridícula cançó infantil, sinó que amaga una caricatura de la societat consumista, atipada diàriament de publicitat, de moda i de superficialitat.
Mònica