Recordo les seves mans aspres i plenes d'arrugues, Recordo les seves mirades de desconfiança els primers dies Recordo les seves bates de colors, Recordo l'olor de colònia, Recordo les seves ganes de parlar, Recordo el seu interès per intentar comprendre el que jo deia, Recordo com s'ho menjava tot a gust, Recordo com li agradava sortir al jardí a prendre l'aire, Recordo el seu somriure... Però dubto que ella recordi el meu. Es preguntarà cada dia què fa aquella pulsera de voletes de colors colocada al seu canell... I, com amb tantes altres preguntes, no trobarà resposta. Ella seguirà reposant a la seva cadira, i respirant aquell aire ple d'espècies... T'enyoro Tànger. 26 d’octubre del 2009
Memòries de Tanger
Recordo les seves mans aspres i plenes d'arrugues, Recordo les seves mirades de desconfiança els primers dies Recordo les seves bates de colors, Recordo l'olor de colònia, Recordo les seves ganes de parlar, Recordo el seu interès per intentar comprendre el que jo deia, Recordo com s'ho menjava tot a gust, Recordo com li agradava sortir al jardí a prendre l'aire, Recordo el seu somriure... Però dubto que ella recordi el meu. Es preguntarà cada dia què fa aquella pulsera de voletes de colors colocada al seu canell... I, com amb tantes altres preguntes, no trobarà resposta. Ella seguirà reposant a la seva cadira, i respirant aquell aire ple d'espècies... T'enyoro Tànger. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada