Un fi xim-xim cau sobre els canals que enteranyinen la ciutat. Els vidres del típic vaixell turístic estan entelats i jo, des de dins, observo les petites gotetes tremoloses que s’hi enganxen i van creant, de mica en mica, un fi caminet d’aigua, darrere el qual s’esvaeixen. Més enllà dels vidres, un autèntic locus amoenus es presenta davant els meus ulls. És Amsterdam: cases que saluden lleugerament inclinades cap endavant, amb sostres de campana o teulades punxegudes, bicicletes que rodolen silencioses pels carrers empedrats, ponts que coronen els camins aquàtics i, a peu de canal, cases flotants que ballen al ritme de l’aigua. 12 d’abril del 2009
AMSTERDAM
Un fi xim-xim cau sobre els canals que enteranyinen la ciutat. Els vidres del típic vaixell turístic estan entelats i jo, des de dins, observo les petites gotetes tremoloses que s’hi enganxen i van creant, de mica en mica, un fi caminet d’aigua, darrere el qual s’esvaeixen. Més enllà dels vidres, un autèntic locus amoenus es presenta davant els meus ulls. És Amsterdam: cases que saluden lleugerament inclinades cap endavant, amb sostres de campana o teulades punxegudes, bicicletes que rodolen silencioses pels carrers empedrats, ponts que coronen els camins aquàtics i, a peu de canal, cases flotants que ballen al ritme de l’aigua. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
No sé què tenen les ciutats flamenques però són molt més animades, molt més com un port mediterrani, que per ex. la propera Bruxelles. Serà cosa de l'aigua, ja que de l'altra que tinc més referència és Brugge.. Aigua com a element de vida, quin 'déjà vu'.
Un petó senyoreta!
Ai el nostre "amic" Kerchove!
i en Bustamante què diu? ara quan acabin les vacancetes faré la gran gesta de llegir-me el llibre :(
ens veiem dimecres! que jo dimarts seguiré fent augmentar la meva fama de desapareguda (no..no faig campana...tinc hora al metge)
fins aviaaatt
yef, no confonguis animades amb que et produeixin més energia positiva, a mi els països baixos no m'atrauen exactement per la seva alegria, ans el contrari m'atrauen per la imatge trista però maca i melancòlica dels canals sota els pons empedrats.
Viatges per concretar en queden tants, que no sé per on començar...
No dic que no tinguin aquesta connotació, però altres ciutats del nord d'Europa els manca la vida i l'animació que si trobes a algunes ciutats flamenques. Òbviament Antwerpen amb les seves naus industrials no em produeix el mateix efecte, tot i ser flamenca, i és precisament el que volia dir, que a ciutats com Rotterdam, Amsterdam, Brugge trobes molta més animació en els seus habitants. I què tenen en comú aquestes ciutats? L'element aigua, que secciona les ciutats mitjançant canals. També totes tres han arribat a ser en diferents moments de la història en els principals ports del nord d'Europa, i és a aquesta vida portuària, que li dóna un punt cosmopolita, a la què li addueixo aquesta major sensació de vida. Per això i per altres motius suposo que la meva percepció de part dels Països Baixos sigui tan diferent.
M'agrada aquesta breu descripció perquè transmet sensacions.
Hola,
Em dic Núria, m'agrada molt escriure i fa poc que he decidit crear un blog per compartir amb els demés tot allò que escric, remenant per aquí m'he topat amb aques blog i, mira per on, m'ha agradat(:
Un petó
Publica un comentari a l'entrada