Ets, amor, floreta de vermell

Dolça droga d’enamorats que entres per la boca i a l’ànima fas ballar... Passió adictiva que despertes silenci de mirades entre el soroll de les paraules... No saps com n’és, de fàcil, floreta de vermell; No saps com n’és, de temptador, cim d’espelma ardent... Caure al buit i sense xarxa, caure cec i desarmat a la teva cuna, balancina, que hipnotitza la raó i la porta decidida al paradís de les no-pors. I és allà, príncep blau de tota nina; és allà on amb un desmai ...et descobreix... i joiosa s’enfila a la carrossa que duu el teu nom. Ets, amor, una gran mina d’emocions inconfessables... Ets, amor, el pou de les mentides, piadoses, que permeten en la nit les escapades. Ets, amor, insomni deliciós o somni humit, plaent... Ets tu, amor pacient, un riure per no res o el plor més cridaner quan la flor despetalada porta un “no!” de matinada...