m'havia perdut...però ja m'he trobat!!

sisisiisisis!! per fi m'he trobat! estava per allà adormida a la lluna de....mmmm..nse... possiblement era la lluna que surt cada nit arreu...bé,deixant-nos de llunes i llunades, anem al gra.. Feia uns mesos que havia perdut la capacitat de reflexió, em sentia bloquejada, tancada en mi mateixa, dintre d'aquella aramadura pesada que em tan costa de carregar... Doncs bé, de mica en mica he anat notant com se m'ha anat caient a troços i ara em sento molt més lliure... Durant aquests mesos no he perdut la curiositat ni he deixat de fixar-me en les coses més insignificants ni he deixat de riure de tot i de tothom, però no he estat capaç de transmetre.. I ara, de mica en mica, l'esponja del meu cervell comença a gotejar tot allò que he estat absorvint durant aquest temps i sento com el cor se'm obra i com els sentiments corren per la sang d'una manera més natural. Segons la meva teoria, una d'aquelles fundades en el no-res, considero que aquest bloqueig temporal ha estat degut a una saturació emocional...Però amb l'assimilació i el pas del temps, el bloqueig ha anat desapareixeeeeent i ara em poso davant d'un full en blanc i no paro d'escriure i escriure i escriure i... m'encanta :) Així doncs, a partir d'ara començaré a penjar els típics textos reflexius que possiblement trobàveu a faltar...De fet, he començat aquesta entrada perquè volia plantejar-vos un tema de reflexió...però resulta que amb l'emoció ja no recordo què anava a dir... sóc feliiiç :)