Quítame el pan, si quieres,
quítame el aire, pero
no me quites tu risa.
No me quites la rosa,
la lanza que desgranas,
el agua que de pronto
estalla en tu alegría,
la repentina ola
de plata que te nace.
Mi lucha es dura y vuelvo
con los ojos cansados
a veces de haber visto
la tierra que no cambia,
pero al entrar tu risa
sube al cielo buscándome
y abre para mi todas
las puertas de la vida.
Amor mío, en la hora
más oscura desgrana
tu risa, y si de pronto
ves que mi sangre mancha
las piedras de la calle,
ríe, porque tu risa
será para mis manos
como una espada fresca.
Junto al mar en otoño,
tu risa debe alzar
su cascada de espuma,
y en primavera, amor,
quiero tu risa como
la flor que yo esperaba,
la flor azul, la rosa
de mi patria sonora.
Ríete de la noche,
del día, de la luna,
ríete de las calles
torcidas de la isla,
ríete de este torpe
muchacho que te quiere,
pero cuando yo abro
los ojos y los cierro,
cuando mis pasos van,
cuando vuelven mis pasos,
niégame el pan, el aire,
la luz, la primavera,
pero tu risa nunca
porque me moriría.
Pablo Neruda
Aquesta poesia la he llegit a un llibre que es titula "Los versos del capitán", escrit per Pablo Neruda. El llibre el vaig treure ahir d'un container qualsevol on hi havia una pila de llibres literaris barrejats amb sobres de menjar, papers mal aprofitats, bricks de llet, i altres continguts habituals dels contenidors. Perquè estaven aquests versos barrejats amb merda? Què passa? que no és bonic el poema? Que no demostra una gran sensibilitat per part de l'autor? Que no té musicalitat? Potser hauriem de reordenar l'escala de valors... Si a casa no tens espai i et sobren llibres, porta'ls a una biblioteca, però mai, mai, MAI de la vida els llencis a les escombraries de la mateixa manera que llençaries un tomàquet podrit. La literatura es veu amenaçada, desvaloritzada per una majoria que llegeix llibres d'autoajuda i omple les estanteries amb obres d'art que acaben en el oblit, desintegrant-se a l'avocador. De mica en mica, i en silenci, els objectes van perdent el seu valor simbòlic mentre augmenta el seu valor de canvi. La cultura s'ensorra mentre l'economia s'asseu al tro. perill! Mònica 
3 comentaris:
Altanto! eh! altanto! criatures, mireu amb quines pincellades ens treu ara aquesta lectora, eh!(intent de monegal)
Sí, cert...i jo què, que vaig trobar-me un llibre pel terra que es deia viacrusis de la justicia, la gent està pervertida en tots els sentits, ni l'espiritualitat té lloc en aquest món, ni la bona literatura, ni els valors reals. Som una farça...
ara que dius lu dels llibres d'autoajuda, odio la relació inconscient que fan llibreries o centres comercials amb la psicologia...odio que els llibres de psicologia estigui barrejat entre els d'autoajuda...la psicologia és una ciència més enllà de l'autoajuda...
digues que sí idoool!
has quedat molt bé a la foto! se't nota la felicitat per la matrícula de redacció xD
tia.. jo no vull! no vull la correcció de l'article del tema dels expedients! no li puc donar el meu croquis?que em va quedar millor..qedava més clar quants expedientats hi havia i quants expedients...amb els meus super dibuixos de pal.
apa... veus com t'escric! ejje
Publica un comentari a l'entrada