La inseguretat. Aquell sentiment que sovint envolta les persones i les fa indiferents a ulls aliens. Allò que et crema per dins i que mica en mica et roba qualitats fins que deixes de brillar. És l'enemiga que t'agafa el somriure que et distingeix i l'energia que et fa especial.
Tots l'hem sentida alguna vegada i qui ho negui deixarà de ser persona. Perquè és un atribut natural de la nostra espècie, és un tret característic que deriva de la vida en societat. L'ésser insegur és aquell que es veu atacat per la competència i que té por a no donar la talla, a decepcionar o a quedar en ridícul.
A vegades s'amaga darrera d'un somriure incòmode i nerviós que lluita per quedar bé, d'altres tan sols aflora en forma de plor incontrolat o fa a miques un petit paper entre les mans. El seu millor amic és el dubte, que corre de ment en ment formulant hipòtesis i imaginant allò que mai es farà realitat.
La decisió és el seu principal enemic. La inseguretat intenta evitar el contacte amb la decisió ja que aquesta té caràcter fort i intransigent. Aquesta antonímia entre ambdós subjectes es fa palesa en els comportaments humans posteriors...
Quants camins has hagut de rebutjar per inseguretat?
.Mònica.
1 comentari:
La inseguretat no és només un producte de la societat, també és un producte de l'evolució. Sense inseguretats, sense pors, seríem uns éssers temeràriament kamikazes...
Publica un comentari a l'entrada