Tant és a quin racó del planeta es trobi un balcó, tant és si és petit, gran o mitjà, tant és si dóna al carrer Major o a un descampat abandonat. Per a tothom i a tot arreu, el balcó és un concepte abstret de la realitat que pot dur implícit milers de records, anhels i sentiments.
D'una banda, pels de dins, el balcó és un quadre inconstant que mostra instant a instant l'esdevenir de la vida pública: els arbres es mouen, o plou, o la veïna torna de la plaça arrossegant el carro - que cada dia li costa més arrossegar i el seu marit mai no l'ajuda -, o... mira! hi ha un lloc lliure davant de la porteria! vaig ara mateix a aparcar-hi el cotxe, o mil etcetères que ens distreuren, que ens dónen un respir dins la nostra vida privada. A més, el balcó és un punt de llum natural i, alhora, un punt d'il·luminació. Qui no ha mirat mai pel balkon/fenster mentre estudiava per agafar una espurna d'aquella llum màgica, d'aquella que et captiva i et distreu i et transmet una foça inhumana que t'arrossega sense remei cap a la nevera?
Pels de dins desesperats, malauradament, el balcone/finestra és un marc que empeny a debatre entre la vida i la mort, és un marc que planteja un dubte existencial, que possibilita un amarg desig fruit de l'instant obscur.
En canvi, pels de dins somniadors, pels fills de la utopia, el marc de la finestra o la barana del balcó són un graó cap a la llibertat. És el punt precís, oníricament parlant, per alçar el vol més llarg i plaent de la vida: l'alliberació personal.
Pels de dins exhibicionistes, el balcó és una porta oberta de bat a bat que possibilitat la sensació del desig dels altres, dels o de les que miren darrere les cortines, tímids/ides però excitats/ades.
D'altra banda, pels de fora (i també pels de dins que tenen balcons des d'on veuen altres balcons), el balcó dels altres és un quadrat que narra la vida quotidiana, que ens explica com són els seus cuidadors. Si hi ha moltes plantes i molt ben cuidades, segurament hi viurà una velleta delicada i amb poques coses a fer fora de contemplar la vida, la bellesa, la natura i l'alegria de la vida del carrer. Si no hi ha absolutament res, tret de quatre dits de pols, aquell serà un pis abandonat, digne d'okupació. Si hi ha quatre trastos mal posats, aquell serà el balcó d'una família estressada pel ritme ofegat que marquen la feina o els compromisos socials, no tindran mai temps d'estar-se fumant una cigarreta amb tranquil·litat al balcó ni d'equipar-lo com és degut. Si hi ha una taula neta amb quatre cadires ben posades, serà la casa d'una família feliç que alguna nit d'estiu sopa a la terrassa i gaudeix del bon temps. A més, pels de fora el balcó dels altres és un punt de distracció, és un canal de televisió nou, un reality show espontani, autèntic i privat, des d'on es poden observar cossos nus tatuats, parelles follant en postures desconegudes pel voyeur, famílies sopant menjar estrany o vellets apagant la televisió i marxant al llit.
En definitiva, el balcó és un element clau en la vida de tothom, ja sigui per somniar, per espiar, per exhibir-se, per contemplar, per sopar, per guardar els trastos, per fumar o per follar mirant les estrelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada