Mireu-me bé: sóc l’altre
Coix de dos peus,
sorrut i solitari.
No vinc d'enlloc
i escric per sobreviure.
Desfaig camins
perquè no sé dreceres.
Reprenc costums.
Si ara pogués, jauria
pels marges clars
amb noies de pell fosca.
Però he crescut
i algú m'ha omplert de vidres
tota la sang.
Mireu-me bé: coixejo.
No tinc sinó
la veu que em representa.
Adollo mots
i els mots em purifiquen.
Emergiré de mi mateix el dia
que un vent terral
m'eixugui els ulls. Són altes
les espases de foc
d'aquesta lluita
que em serva dret
contra la por i el somni.
Mireu-me bé,
mireu-me bé: sóc l'altre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Veig que estàs ficada en Miquel Martí Pol, és complex...no acabo d'entendre ben bé alguns dels seus poemes, crec que encara no soc suficientment madur com per entendre'l
si, és complex.
Publica un comentari a l'entrada