La por és companya de viatge per la majoria: Por a equivocar-se Por a fer el ridícul Por a quedar malament Por a fer-se mal ... Les pors ens resten llibertat, ens obstrueixen els pulmons i no ens deixen respirar tranquils. Moltes d'aquestes pors son provocades pels convenis socials mateixos, que ens marquen el camí i ens fan seguir les petjades que altres ja han fet. Hi ha por a encetar un nou camí, ja que es creu que és perillós. I aquest és el vertader problema: el perill. Veiem perills per tot arreu i si els evitem es diu que som responsables, però aquesta responsabilitat sovint no és més que una por enmascarada. Llibertat, felicitat són dues paraules femenines que demanen empenta i sacrifici. Prefereixo ser valenta i "irresponsable", encara que això em costi la vida, perquè només així la vida tindrà sentit. Viure dominat per la por és morir de fàstic, d'avorriment, és estar sentat esperant que arribi la mort. M
23 de juliol del 2009
La vida està feta a la mida dels valents
La por és companya de viatge per la majoria: Por a equivocar-se Por a fer el ridícul Por a quedar malament Por a fer-se mal ... Les pors ens resten llibertat, ens obstrueixen els pulmons i no ens deixen respirar tranquils. Moltes d'aquestes pors son provocades pels convenis socials mateixos, que ens marquen el camí i ens fan seguir les petjades que altres ja han fet. Hi ha por a encetar un nou camí, ja que es creu que és perillós. I aquest és el vertader problema: el perill. Veiem perills per tot arreu i si els evitem es diu que som responsables, però aquesta responsabilitat sovint no és més que una por enmascarada. Llibertat, felicitat són dues paraules femenines que demanen empenta i sacrifici. Prefereixo ser valenta i "irresponsable", encara que això em costi la vida, perquè només així la vida tindrà sentit. Viure dominat per la por és morir de fàstic, d'avorriment, és estar sentat esperant que arribi la mort. M
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Mmmm... No comparteixo la teva idea de "por", jo tinc moltes pors i no per això moriré de fàstic, sentat esperant a dinyar-la. Ser "irresponsable" i jugar-se la vida no vol dir no tenir por tampoc.
Hem d'accepar que l'èser humà no ho pot controlar tot i la mateixa POR sempre ens acompanyarà, per molt que en superis una, sempre en tindràs una altra, it's sad but true (estic escoltant la cançó al teu reproductor xD)
Potser la meva visió és molt tancada, i la teva és molt optimista i lluitadora, però la por sempre ens tindrà controlats volguem o no!
estic d'acord amb tu, després de combatre una por te'n vindrà una altra.. i es tracta d'això, d'anar-les trepitjant mica en mica, de superar-les sense deixar que et dominin.
Pel que fa al concepte aquest d'irresponsabilitat (q putse no he expressat gaire bé)en el text està entre cometes, fet que significa que a vegades allò que els altres consideren irresponsabilitat en el fons pot ser valentia.
Per exemple, un nen s'ofega i un home salta a l'aigua per salvar-lo i es mor. Per alguns serà irresponsabilitat, per mi sempre serà valentia.
I la por no té pq controlar-nos si no volem :)
Ens creiem més dèbils del que en realitat som per algunes coses, en canvi, en d'altres ens creiem els amos del món...
si més no, curiós.
vagibé!
El ser humano, ese gran desconocido!
rectifico sergi, La mujer! ese ser desconocido!
tots som iguals, igual d'estranys també...no cal fer distincions de gènere...
LOS COBARDES SON LOS QUE SE COBIJAN BAJO LAS NORMAS - Jean Paul Sartre
Publica un comentari a l'entrada