11 d’octubre del 2008

Rescatando una estrella

Había una vez un sabio que solía ir a la playa a escribir. Tenía la costumbre de caminar por la playa antes de comenzar su trabajo. Un día, mientras caminaba junto al mar, observó una figura humana que se movía como un bailarín. Se sonrió al pensar en alguien bailando para saludar el día. Apresuró el paso, se acercó y vio que se trataba de un joven y que el joven no bailaba sino que se agachaba para recoger algo y suavemente lanzarlo al mar. A medida que se acercaba saludó: - Buen día, ¿Qué está haciendo? El joven hizo una pausa, se dio vuelta y respondió: - Arrojo estrellas de mar al océano. - Supongo que debería preguntar ¿Por qué arrojas estrellas de mar al océano? -, dijo el sabio. El joven respondió: - Anoche la tormenta dejó miles de estrellas en la playa, hoy hay sol fuerte y la marea está bajando, si no las arrojo al mar, morirán. - Pero joven, replicó el sabio, no se da cuenta que hay cientos de kilómetros de playa y miles de estrellas de mar, ¿Realmente piensa que su esfuerzo tiene sentido? El joven escuchó respetuosamente, luego se agachó, recogió otra estrella de mar, la arrojó al agua y luego le dijo: - Para aquella, sí tuvo sentido. La respuesta sorprendió al hombre. Se sintió molesto, no supo que contestar y regresó a su cabaña a escribir. Durante todo el día, mientras escribía, la imagen de aquel joven lo perseguía. Intentó ignorarlo pero no pudo. Finalmente al caer la tarde se dio cuenta que a él, el científico, a él, el sabio, se le había escapado la naturaleza esencial de la acción de aquel joven. Él había elegido no ser un mero observador en el Universo y dejar que pasara ante sus ojos. Había decidido participar activamente y dejar su huella en él. Se sintió avergonzado y esa noche se fue a dormir preocupado. A la mañana siguiente se levantó sabiendo que debía hacer algo. Se vistió, fue a la playa, encontró al joven y pasó el resto de la mañana arrojando estrellas de mar al océano. NADA PUEDO HACER PARA SOLUCIONAR LAS PENAS DEL MUNDO, PERO MUCHO PUEDO HACER PARA COLABORAR EN EL PEDACITO DE MUNDO QUE ME TOCA.
Intercanvia somriures per més somriues!
Uneix-te al grup de cooperació!
Aprèn sobre els problemes de l'actualitat, comparteix opinions, idees i somnis i embarca't en una aventura que no et deixarà indiferent! Ajunda'ns a reunir diners creant originals activitats amb l'objectiu de poder dur a terme un camp de treball a Equador i ajudar a societats tercermundistes.
Obre els ulls i ajuda't, ajuda'ns, ajuda'ls!
Ara ja no pots dir que no ho sabies.
(si voleu més informació, deixeu comentari)

6 comentaris:

MarginatSocial ha dit...

El savi no s'hauria de sentir avergonyit, ja que com el jove desenvolupa el seu paper. I una persona mentre cregui que fa el correcte no necesita ajudar de forma activa i directa, per tant es pot dir que el savi pensant, escrivint i observant...va deixar la seva emprenta facilitant als altres (el jove) la comprensió del que ell ha estat estudiant de manera que els altres no hagin de dedicar tan de temps i poguin fer altres coses.

ferry ha dit...

Sí, estic d'acord en que cada grup social té la seva funció, però el que em pregunto és si quan el savi era jove va fer el mateix que el jove...o què farà el jove de gran quan vegi que per molt que tiri les estrelles al mar mai les podrà canviar totes...potser hi ha altres formes de salvar les estrelles...Per això per canviar el món és necessàri les mans de tothom...fins hi tot dels que no ho volen fer

Anònim ha dit...

Molt cert el conte.
I tan.

Marcel Farran ha dit...

un savi molt savi va dir parlant d l'utopia:

per molt que camini mai l'arribaré a tocar, camino deu passes i es posa deu pases més lluny, camino 20 passes i es posa 20 passes més lluny.. perque serveix doncs, l'esforç? per això mateix serveix: per caminar.

Anònim ha dit...

hola Mònica! Castellonera al aparato! Així que tu també eres blogera eh? Doncs t'agregue ;)
t'estime moooolt!

ferry ha dit...

eeeeh!!!! quin mal karma de blog....està molt molt mort!!! el del cau té més moviment i és més jove!! havera si el fem reviure!!!