15 de setembre del 2008
La màgia de l'aigua
Goteig emmolsat sobre un riu de fulles seques, que es deixen portar entre el va i vé del vent, entre llum i foscor, entre el ser i el no-ser. Infinites gotes que es precipiten a l'atzar i acaben dins el cosmos del blau transparent. Tot un conjunt insòlid que no té destí final, mes s'escapa, entre els dits, i fuig... per arribar enlloc. Massa incontrolable violenta i necessaria alhora que dóna vida i, al mateix temps,la roba, que fereix mentre guareix. Mil gotetes fusionades en un núvol color blanc que es desfà mentre el degoteig del temps deixa un dia més passar... Insípida, inolora, i a vegades incolora s'ajunta, s'evapora i es belluga amunt i avall, amunt i avall. És màgia la natura és llibertat és música i color.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Què dir que no s'hagi dit ja dels teus fantàstics poemes, la forma en que agafes les paraules, la màgia que les hi fas agafar, les descripcions tan ben fetes amb sutils metafores que captiven només al llegir. Els teus poemes son un plaer de la natura que com l'aigua acaben sent necessaris, però mentre l'aigua és insípida, inolora i incolora els teus poemes son amb sabor, amb perfum i amb colors que fan obrir el cor a tots aquells que en llegeixen un.
Bé, potser exegero...però és la meva forma d'elogiar que tinc.
Publica un comentari a l'entrada