La ment és la construcció psicològica que aglutina els actes de percepció, cognició, emoció... És el que dóna consistència a les impressions i pensaments del subjecte, el que li permet tenir consciència i personalitat diferenciada de la resta.
La personalitat és el conjunt de valors, qualitats, defectes, creences i experiències que distingeixen a una persona de les altres quant a la manera d'ésser, al marge de l'aspecte físic.
El valor d'una cosa és el conjunt de qualitats que la fan estimable. En ètica es diu que suposen un imperatiu d'acció, és a dir, obliguen a actuar d'una manera determinada segons es tinguin uns valors o uns altres. El valor és, doncs, el nucli de tota moral. Cada persona té uns valors determinats, al igual que cada cultura.
L'ètica, com a doctrina, és una branca de la filosofia, i una subbranca de l'axiologia, que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte.
La moral és una disciplina humana que determina la rectitud del comportament humà, segons unes normes que expressen l’existència d’uns deures i obligacions. A través d’aquests principis morals decidim les categories de bo-dolent, just-injust, adequat-inadequat a través dels judicis morals. La paraula Moral té el seu origen en la paraula llatina "mos, moris", que significa costum.
El terme vida és usat de múltiples maneres, que generalment és troba definit com l'estat intermig entre el naixement i la mort, encara que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüetat
El meu somni és que algun dia la ment humana a través de la personalitat individual tingui el valor de deixar de considerar l'ètica i la moral com els eixos conductors i dominadors de la vida...
3 comentaris:
caram quina reflexiò més bona, bé sobretot la conclusió, estava llegint ètica i moral i em preguntava quina relació hi havia amb la primera definició...al final ho he entès...això tmbé ho volia Nietzshe
Hola!! he vist el teu blog a patatabrava, i volia dir-te que jo també faré periodisme per les tardes al grup 51 i que també tinc blog, per si vols escriure'm o llegir les meves inquietuds. M'ha agradat les reflexions que has escrit. Petonets.
És un somni difícil, però no deixa de ser un somni i per ell has de lluitar.
:)
Publica un comentari a l'entrada