Aquí estic un altre cop davant l'ordinador per assumir el repte de crear una nova entrada amb l'objectiu de dibuixar un petit i tímid somriure a aquells que ho llegeixin. A veure si ho puc aconseguir...
Avui encara no sé de què parlaré...simplement m'he despertat i m'ha vingut de gust escriure.. Fer allò que et vé de gust només aixecar-te del llit és un indici que t'assegura un bon dia.
Aquests petits detalls de la vida són els que la fan més o menys especial. Les petites coses, com per exemple portar els teus mitjons preferits o sortir al carrer i veure que algú desconegut et somriu, haurien de ser suficients per fer-nos feliços.
Tanmateix, la vida no resulta tan senzilla i les persones no ens podem conformar només amb una d'aquestes coses tan insignificants i alhora invisibles. Per ser feliços durant un dia d'estiu necessitem tot un munt de petites coses positives que no deixin pas a les negatives, ja que aquestes últimes pesen el doble en el nostre estat d'ànim.
Però arriba un moment on hi ha tants detalls negatius que els valors s'inverteixen i les cosetes positives passen a valdre el doble. I és aquí on s'aprèn a ser feliç amb poc, on s'aprèn a apreciar el detall de poder estar escrivint només aixecar-se del llit...
Ser feliç no és una utopia, és una realitat... No cal anar somrient com un idiota per demostrar-ho, simplement cal caminar per la vida amb tranquilitat, sentint totes aquelles petites flors que ens trobem a banda i banda del camí... I només així valdrà la pena viure, perquè estarem vivint amb intensitat cada somriure, cada llàgrima, cada petó, cada segon.
Avui puc dir que sóc feliç, vosaltres?
Mònica,
1 comentari:
jo també puc dir que soc feliç, disfrutu del que em dona la vida, dic sense vergonya allò que no m'agrada de la gent, em sento lleuger, com una pluma, tranquil, amb preocupacions però que no em tormenten, amb grans amics i amigues...
m'accepto tal com soc i aixó fa que em pugui riure de mi mateix sense complexes, perquè soc feliç
Publica un comentari a l'entrada