Fars del mar Assenyaleu-me el camí Per reviure aquells instants, Car al dir que visc No ho faig I somnio dia i nit Poder tornar a nedar Per aquell mar infinit, Blau,que em féu sentir especial. Somriure de mitja lluna Com us puc despertar? Que us xiuxiuegi…és encertat? Necessito veure-us I que em mengeu de nou desenfrenat, Car si no ho feu El cor se'm glaçarà I ja no podré nedar per aquell mar de llibertat, Inmens vestit blau.
Mil filets de marró disfressats Jugueu amb els meus, Que són ben semblants Mil dances sobre ambdós somriures Pintats de blanc sota el teu mar, Blau, sobre l'arena mullada… No deixeu morir la màgia… No deixeu morir el record. Així doncs, Queda ben clar: Amor-passió En un sol cos… Blavissa marina I arena marró.
Mònica
25/07/08
2 comentaris:
BON DIA A LA VILA DEL PINGÜÍ!!!!
aquesta última enquesta m'ha costat molt decidir, crec que tots els sentits són importants, cadascú a la seva manera, però igual d'important. Quan un d'aquest sentits desapareix és quan veus la importància que tenia...
queden 8 dies perqe el dia 8 del 08del 2008 la MONIK fagi 18!!
jajaj
tal com et vai dir jo tamb he votat a la vista!
Publica un comentari a l'entrada