Avui començo a escriure en aquests blog...
La veritat és que no sé ben bé perquè m'ha picat...
Crec que aquest a partir d'ara serà el meu espai de reflexió, el qual compartiré amb tots aquells que ho vulguin. Per mi, escriure és una manera de deixar volar l'ànima lliurement, una manera de deslliurar-me de tot allò que hem preocupa, m'indigna o m'entristeix. De la mateixa manera, el fet d'escriure em permet imaginar i somniar tot allò que possiblement no passarà però que dessitjo infinitament i el simple fet de veure-ho expressat amb paraules ja em fa feliç.
La veritat és que em passaria la vida escrivint...
M'encanta passar-me tardes pensant quina és la millor manera (la manera més bonica i innocent) d'explicar l'amor, la pluja, la bogeria o altres conceptes abstractes que la majoria passen per alt...
A més, m'agrada també que altres persones, per poques que siguin, s'adonin del contingut de les meves reflexions i s'animin a intentar veure més enllà de les coses més banals...
Suposo que aquest desig de comunicar i de sacsejar consciències és el que m'ha portat a escollir el camí del periodisme, un camí que espero que estigui a l'altura de les meves espectatives...
És possible que amb els anys m'adoni que el que m'omple realment no sigui més que escriure per ensenyar, per educar a la meva manera i no tan per comunicar realitats externes. Si això succeeix, m'agradaria tenir la possibilitat d'escriure un bon llibre, un d'aquells que marquen vides...
jajaja no sóc flipada ni res saps... Però no sé, crec que somniar és gratuït i que a vegades no val la pena ser tan pragmàtic...tenim imaginació no?? doncs desenvolupem-la!!
Bé..aquesta és una primera entrada no sé si ha estat a l'altura del nivell d'aquest blog però... a mi m'ha agradat escriure-la
P.D: la creació d'aquesta entrada ha estat interrumpida per la visita d'en Raul..així que si en algun moment heu notat un salt il·lògic ja sabeu a què és degut...
4 comentaris:
Quina ilu! sóc el primer en comentar! XD... bonic blog el que has fet... i a veure si té una vida llarga i animada, que si entre quatre autors costa de mantenir, amb un autor, autora en aquest cas, no m'ho vull ni imaginar... doncs això ànims i passi un bon estiu!
jajaja com mola el teu nou blog:)
jo estic esperan a que facis el teu primer llibre de poesies per poder-lo comprar o de reflexions...
també estic d'acord amb tu quan parles de deixar volar la imaginació, de somniar, il·lusionar-se per les coses, perque si no ho fem...que ens queda? Si no pensem que hi pot haver un món millor, que no poden haver persones admirables o que el nostre voltant pot estar millor si nosaltres canviem...Si no pensem tot això...Si no som optimistes...la vida s'esbaeix com l'aigua a les mans...
ualaa el k li faltava a la monica: un espai infinit on poder escriure sense barreres.
espero que aquest blog serveixi a l'autora per creixer en allo que mes li agrada fer i que, de passada, ens serveixi a nosaltres per aprendre i emocionarnos..
s'ha d deduir per la P.D. que Raul és igual a il·lògic?
Publica un comentari a l'entrada